|
|
| "MALINCONIA D'OTTOBER"
El soo, timid e smòrt, l'è tramontaa in mezz ai nivol, là, dedree ai montagn. Cala ona nebbia bassa a quattà i praa, che la se tacca ai pagn e la te mett on umidisc adòss coi sgrìsor che te vann fina in di òss.
L'è ottober! Ona quaj foeuja gialdina la resist ai ventad, taccada ai ram, ma in di bosch, su di pign sòr se camina de foeuj pront a fa stramm. La borla giò, per romp la pas che regna, de spess, cont on colp sord, 'na quaj castegna.
L'è già sera ai ses or! Ogni paisan el sò camp e i sò arnes l'ha già lassaa e, adess, l'è settaa giò a scaldass i man visin al fogoraa. Silenzi e nebbia spessa! Par che'l sia pròpi sto mond soturno in agonia.
Sul dòss a guarda giò in de la vallada gh'é'l campsant contornaa de ses cipress e ona gran cros, de nòtt inluminada, che ai mòrt la sta lì apress; l'è 'sta lus, che dal ciel par che la riva, in mezz al scur, l'unica ròba viva.
(ALBERTO GIOVANNINI)
|
| |